dilluns, 31 de gener del 2011
diumenge, 30 de gener del 2011
RELLEU D'EUROPA

Imatge del Mont Blanc
Europa és un continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la Península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l'extrem nord-occidental de l'antic continent. És separat de l'Àrtic per l'oceà Glacial Àrtic, d'Amèrica per l'oceà Atlàntic, d'Àfrica per l'estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició; hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyc (bé que de vegades hom l'ha feta passar per la serralada principal del Caucas), la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels.
1. Característiques del relleu europeu
La gran plana europea. La gran plana europea constitueix la unitat de relleu més extensa d’aquest continent i n’ocupa gairebé la meitat de la superfície. Té una forma estreta al cantó oest (Bèlgica i Holanda) i s’eixampla considerablement en territori de Rússia.
Aquesta plana impressionant i monòtona té petits turons de poca altitud, sobretot a la riba de la mar Bàltica.
Massissos i altiplans vells. Els massissos i els altiplans vells estan situats fonamentalment al nord-oest del continent. Els formen unitats de relleu més reduïdes, integrades per muntanyes i altiplans molt antics.
El paisatge d’aquestes unitats de relleu és molt variat: les muntanyes són de formes arrodonides, tenen poca altitud i estan separades les unes de les altres per valls amples.
Serralades de muntanyes joves. Les serralades de muntanyes joves són situades bàsicament al sud d’Europa i constitueixen les elevacions més importants del continent.
El relleu més o menys accidentat d’aquestes serralades dificulta les comunicacions entre els vessants d’aquests sistemes de muntanyes. Els Pirineus (Aneto, 3.404 m), els Alps (Mont Blanc, 4.810 m), els Carpats (Alta Tatra, 2.663 m) i el Caucas (Elbrus, 5.633 m) són les serralades més importants.
2. La xarxa hidrogràfica
El riu més llarg d'Europa és el Volga, que desguassa a la mar Càspia; de 3.530 km de longitud i una conca d'1.360.000 km2, té un cabal mitjà anual de 8.000 m3/s. Els seus afluents principals són el Kama i l'Oka, entre altres. A la mar Càspia desemboca també l'Ural; a la mar Negra, el Don, el Dnièper, el Dnièster i el Danubi, el riu més llarg de l'Europa occidental; a la mar de Barentsz, el Pecora; i a la mar Blanca, el Dvina septentrional.
A l'Europa central desguassen, a la Bàltica, el Vístula i l'Oder, i a la mar del Nord, l'Elba, el Rin i el Sena.
Van a parar directament a l'Atlàntic el Loira, la Garona, el Tajo, el Duero, el Guadiana i el Guadalquivir, i a la Mediterrània, l'Ebre, el Roine, el Po i el Marica.
dimarts, 25 de gener del 2011
dilluns, 24 de gener del 2011
ELS RIUS D'ESPANYA
2. Els rius d' Espanya:
El relleu de la península ibèrica condiciona que hi hagi tres vessants molt desiguals:
El relleu de la península ibèrica condiciona que hi hagi tres vessants molt desiguals:
·El vessant cantàbric: rius curts i amb cabal abundant i regular. ( Eo, Navia, Narcea, Nalón..)
·El vessant atlàntic: rius llargs, i força cabalosos. (Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir)
·El vessant mediterràni: Són els més cabalosos de la península i destaquen per ser curts i amb una forta irregularitat estacional. (Ebre, Túria, Xúquer..)
EL RELLEU D'ESPANYA
- EL RELLEU.
El relleu peninsular s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 metres), al voltant de la qual s'articulen una sèrie de serralades. La Meseta ocupa el 45% del territori peninsular. Aquest altiplà està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos:
- Massís Galaic Serralada Cantàbrica al nord
- Serralada Ibèrica a l'est
- Sierra Morena al sud
La Meseta està dividida pel Sistema Central en dues submesetes: submeseta septentrional i submeseta meridional. La submeseta meridional a la vegada es dividida en dues parts per les muntanyes de Toledo.
1.2 Les serralades exteriors.- Els Pirineus, en l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu, presenta com a cims més destacats l'Aneto (3404 metres)
- Les serralades Bètiques amb el Mulhacén (3478 m)
- La depressió del Guadalquivir
- La depressió de l'Ebre
L'Estat Espanyol té dos importants arxipèlags: les Illes Balears i les Illes Canàries.
1.4.1 El relleu balear.
El relleu de les illes de l'arxipèlag és variat.
A Mallorca:
- Serra de Tramuntana al N; aquí es troben els cims més alts de totes les illes que són: Puig Major (1445 m), Puig de Massanella (1348 m), Puig Tomir (1103 m) i Puig dels Tossals Verds (1047 m).
- Les Serres de Llevant on destaca el puig de Sa Talaia (561 m)
És una illa quasi plana, amb turons de menys de 300 metres. El cim més elevat és El Toro amb 354 metres.
A Eivissa:
Les màximes altituds són el puig de Sa Talaiassa(475 m), Puig Gros (415 m) i el puig des Fornàs (410 m).
1.4.2 el relleu canari.
L'arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica. El relleu, muntanyós, assoleix grans altituds. Destacam a Tenerife el Teide amb 3718 metres (la muntanya més alta d'Espanya) i a l'illa de la Palma el Roque de los Muchachos amb 2426 metres.
diumenge, 23 de gener del 2011
ESPANYA FÍSICA
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



